La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya. Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s’ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.
Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns xiquets pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l’interior d’una cova. Quan el bisbe s’assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible ja que l’estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l’havia trobada i ordenà la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir.
La imatge que es venera en l’actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d’àlber. Representa la Mare de Déu amb el xiquet assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d’alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una pinya.
A excepció de la cara i de les mans de Maria i el xiquet, la imatge és daurada. La Mare de Déu, no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l’apel•latiu popular de “la Moreneta”. L’origen d’aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col•locat als peus per venerar-la.
L’11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril.
A la ciutat de Lima (Perú) se’n venera una rèplica. L’antic barri extramurs porta el nom de Monserrat i les seves festes, al mes de setembre, celebren molts miracles concedits per aquesta Mare de Déu.
També a la ciutat de Santos (Brasil), se’n venera una altre i és la patrona de la ciutat.

El santuari de la Mare de Déu de Rocacorba es troba situat entre dues comarques de la província de Girona: el Gironès i el Pla de l’Estany. la seva devoció està estesa per les dues vessants de la muntanya de rocacorba , d’una banda cap a Canet d’Adri al Gironès i d’altra banda cap a Banyoles i comarca.

El santuari està ubicat al cim d’una roca, amb forma de proa de vaixell (929 metres), conforma una meravellosa talaia que ens dies clars ens permet veure des del Cap de Creus, el Montgri i les Illes Medes fins el Montseny i el Puigmal.

L’origen del Santuari s’ha de buscar a la capella del castell medieval que en aquest mateix lloc s’aixecava i que tanta notorietat va tenir en la guerra dels remenses, que el varen ocupar desprès de la defensa de la Força Vella de Girona l’any 1462.

L’any 1161, Berenguer de Rocacorba va fer una cessió al bisbe de Girona de l’església de Santa Maria. A partir d’aquest moment, passà a ésser una propietat del bisbe, en que la comencen a trobar documentada. En un document de l’any 1184 trobem que Dulcia d’Hostoles “llegava dos sueldos” a la capella del castell de Rocacorba.

En els segles XIV i XV, quan el castell va decaure, l’església fou transformada en santuari marià. Hom suposa que els terratrèmols de l’any 1428, que van assolar la comarca, la devien destruir totalment, ja que així hi consta en una visita feta l’any 1432 i que obligà a construir-hi un altre, per tal de aixoplugar un altar dedicat a Santa Maria.

L’edifici actual és en la seva major part del segle XVIII. Recentment, a començaments dels anys vuitanta del passat segle, es va portar a terme una restauració que va posar al descobert les restes d’un absis romànic.

Degut a les obres que es van dur a terme el segle XVIII, es va construir un cambril per mostrar la imatge de la Mare de Déu, anomenada Mare de Déu de la Pera, que es venerava des de el s.XIV en aquest lloc i que es d’alabastre policromat. Aquesta imatge representa a la Verge coronada, amb la cabellera trenada, està asseguda i te una pera o fruit a la mà dreta, mentre que aguanta amb l’esquerra el Nen Jesús, que sembla que agafa amb l’esquerra una flor alhora que descansa la dreta sobre el pit de la mare. Aquesta imatge actualment es troba al Museu Diocesà de Girona.

Al segle XVIII i d’acord amb el gust de l’apoca, la imatge fou substituïda per una altra de les de vestir. Desprès dels fets de 1936, aquesta imatge vestida fou destruïda.

A la sala gran de la rectoria es guarda una reproducció en alabastre, més gran que l’antiga, obra d’Albert Casellas de l’any 1954, que va ser substituïda l’any 1983 per una altra reproducció mes fidel a l’original i que es la imatge que es venera actualment.

Aquesta representació teatral de la vida, mort i resurrecció de Jesucrist, fonamentada en els relats dels evangelis, les primeres representacions a terres catalanes es remunten al segle XV.

Al llarg del temps les representacions de la Passió, ham anat evolucionant, tant en llenguatge com en expressió, barrejant tradició i avantguarda, hi s’han convertit en vertaderes obres teatrals.

Aquestes representacions, realment transmeten, emotivitat, dramatisme i acció, autèntics actes sacramentals de Setmana Santa, atractius tant per un públic religiós, com turístic o teatral.

De les nostres contrades anomenem les següents:

• La Passió d’Olesa

• La Passió d’Esparreguera

• Passió de Cervera

• La Passió d’Ulldecona

• La Passió de Molins de Rei

• La Passió de Sant Climent Sescebes

• La Passió de Reus

• La Passió d’Ondara

La Mare de Déu del Mont, que dona nom al santuari i a la muntanya, es deu a una Mare de Déu trobada, que segons la tradició es va trobar en una cova.
Aquesta Mare de Déu ja era venerada el 1222 dintre del monestir de Sant Llorenç de Mont .
Entre el 1311 i el 1318 l’abat Bernat feu construir un Santuari per la imatge, fora del monestir i al punt més elevat de la muntanya.
Aquesta idea va ser va tenir molt d’èxit atès que va atraure gran quantitat de pelegrins , més tard hi van haver una sèrie de malentesos i discrepàncies, amb el Bisbe de Girona, Guillem de Vilamarí, senyor del monestir, aquest interposà un plet que es va acabar el 1319 amb un conveni entre ambdues parts mitjançant el qual, l’abat seria l’administrador i el Bisbe en tenia el dret de visitar-lo, la jurisdicció i en rebria un cens anual de 10 lliures de cera.
El 1461, abans de la Guerra Civil Catalana, el bisbe hi va intentar prohibir el culte per considerar-lo un lloc on es reunien elements remences
El 1577 l’abat nomenà dos seglars com a administradors, amb facultats molt àmplies, que s’organitzaren en la confraria de sant Joan Baptista. Aquesta confraria és el precedent de la comissió per a la reconstrucció del santuari, creada el 1962 i transformada en Patronat del Santuari de la Mare de Déu del Mont el 1969, i de l’encara més recent Associació Amics del Mont.

Des de 1592 els abats de Sant Llorenç del Mont van ser substituïts per priors, i agregat el monestir al de Sant Pere de Besalú.
Des del 1833 el capellà custodi fou nomenat pel bisbe i, un cop suprimits tots dos monestirs el 1835, es féu càrrec també de la parròquia rural de Sant Llorenç de Sous instal•lada entre les ruïnes del monestir del Mont.
El 1936, fou saquejat pels anarquistes.
Entre 1949 i 1957 s’hi establí una comunitat de caputxins, que no prosperà per les difícils comunicacions que encara hi havia, abans de la construcció de la carretera.
Entre 1962 i 1964 el patronat del santuari emprengué obres de consolidació i restauració, especialment a l’església. A partir de 1997, el bisbat de Girona, l’Ajuntament d’Albanyà i la Generalitat de Catalunya han renovat totalment l’hostatgeria i el restaurant.
Des d’antic el santuari ha atret pelegrins i romeus, sobretot de les contrades del voltant. Molts pobles de l’Empordà, la Garrotxa i el Pla de l’Estany hi organitzen anualment romiatges. La Mare de Déu del Mont és patrona de l’Empordà.
L’estiu del 1884 Jacint Verdaguer va fer una estada d’un mes i mig al santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó i tranquil•litat per a escriure. Durant la seva estada va escriure alguns fragments del poema “Canigó”, que ja tenia molt avançat, alguns poemes menors i un relat de gran interès sobre el santuari, la muntanya i la seva gent (L’ermita del Mont). L’any següent s’hi va tornar a estar pocs dies, i gestionà la compra, a Barcelona, d’un harmònium per a l’església, que encara s’hi conserva.
En la primera estada va escriure la “Cobla a la Mare de Déu del Mont”, que ha substituït els antics goigs (documentats al santuari des del segle XV).
Davant de l’església hi ha uns antics fogons utilitzats pels romeus i els excursionistes emmarcats per unes arcades. S’hi pot veure una placa de 1992 que commemora el 200 aniversari de l’ascensió al Mont dels científics Delambré i Méchain, pares del sistema mètric decimal.
L’hostatgeria i rectoria, construïda darrere l’església i adossada a aquesta, és un edifici dels segles XVII i XVIII. S’hi conserva, molt restaurada, la cambra que ocupà Verdaguer amb el mobiliari de l’època.
Al costat del santuari, on ara hi ha l’aparcament, hi havia la Santa Cova on, segons la tradició, fou trobada la Mare de Déu. Es va ensorrar l’any 1971 quan s’acabaven les obres de l’aparcament i de la carretera.

El Santuari de la salut de Terrades, al terme municipal de Terrades a la província de Girona, comarca de l’Alt Empordà, concretament a la vessant nord-est de la muntanya de Santa Magdalena.

La capella es va consagrar el 8 de setembre de 1681 i en va ser el fundador Mossèn Felip Olivet.

La responsabilitat del Santuari era a mas de les Germanes de la Caritat de Santa Anna, degut a que el fundador d’aquesta Ordre era el Beat Joan Bonal, que era fill del poble de Terrades.

El Santuari esta situat en un lloc preciós, que quedes embadalit per la tranquil•litat i les bones vistes sobre el paisatge de la comarca de l’alt Empordà i el embassament del pantà de Boadella.

El lloc esta molt ben condicionats amb una sèrie de serveis de qualitat: Hostatgeria i restaurant i a l’entorn hi ha zones de passeig i esbarjo, àrea de picnic amb barbacoes, camp d’esports etc.

Bàscara un poble, situat al meitat entre Girona i Figueres, cada any per les festes Nadalenques teatralitza amb una molt bona posada en escena per part dels habitants del poble i dins d’un marc natural i paisatgístic impressionant, que formen l’escenari , el pessebre vivent. Les característiques del poble reuneixen les condicions idònies.

és al terme de Sant Martí vell, a 15 km. de Girona. Es troba a 485 m. d’alçada en plenes Gavarres i s’hi arriba des de la carretera de Quart, des de la variant de Girona i des de Madremanya.

En el lloc on ara es troba el Santuari, ja en temps antic, Mn. Esteve, un sacerdot desterrat de Jerusalem pels jueus, hi havia construït una petita ermita. Però la història dels Àngels comença l’any 1409, quan diversos propietaris dels masos propers a aquesta església, van obtenir permís del bisbe per edificar-hi una ermita dedicada a la Mare de Déu.
El 1420 s’acaba la primera capella i immediatament es converteix en un gran centre de pelegrinatge per demanar salut a la Verge i obtenir remeis contra la pesta i els bandolers.
Cap el 1425, un ermità portuguès hi féu un hort i creà una confraria entre els visitants.

El 1718 es va fer una capella nova i l’hostatgeria. A llarg dels anys, els Àngels ha passat tota classe de sotracs: saqueig de part de les tropes de Felip V, incendis per l’exèrcit napoleònic i durant la Guerra Civil. Aquest fets han motivat diferents restauracions, el temple actual correspon a la reedificació que es va fer després de la guerra napoleònica.
A mitjans del s. XIX es va ampliar l´hostal, desprès es va fer el principal accés i el 1917 s’inaugura la carretera que porta dels de la Creueta fins al Santuari.

Els diferents incendis que han patit les Gavarres també van fer perillar el santuari i gràcies a molts voluntaris i al cos de bombers no ha patit danys considerables.
A partir de 1940 s’inicia la construcció del nou altar i es fan millores a l’interior del temple. Al 1955 arriba l’electricitat, aigua, telèfon i calefacció, també es perfecciona l’entorn del santuari amb zones d’esbarjo.
El Santuari dels Àngels es un lloc de pelegrinatge pels gironins que hi pugen els diumenges per assistir a la Missa.

En dies clars, la vista que és pot contemplar des de dalt de la muntanya dels Àngels és espectacular, curiosament, però, la ciutat de Girona, tot i estar a 5 km. en línia recta, es troba mig amagada pels turons de la Vall de Sant Daniel i per la serralada de Campdurà.
A la plaça mirador hi ha una taula amb un seguit de fletxes que indiquen els llocs que es poden veure: Banyoles, Figueres, Castelló d’Empúries, Roses, les Illes Medes, Pals, La Bisbal d’Empordà, l’aeroport… i gran part de la Costa Brava
Segons una antiga tradició, la construcció del temple dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, va ser motivada per un fet sobrenatural: un dia va caure una gran quantitat de pluja i calamarsa i a partir d’aquest fet, moltes persones, cada dissabte, veien llums fins que entre les runes d’una capella van trobar una tela amb una imatge pintada, (era la Mare de Déu, amb el nen Jesús i un àngel a cada costat) i una talla de la Verge d’uns 60 cm. amb un mantell blau i faldellí vermell.

A part de la llegenda, consta documentalment que la primitiva imatge, que coincideix amb la descrita anteriorment, fou donada per Guillem de Casademunt, el mateix que va cedir els terrenys per edificar el Santuari. Fou destruïda l’any 1710, i es va substituir per una altre que va desaparèixer després que un veí de la zona, durant la Guerra Civil, la va amagar en una bassa que era on ara es troba la “sala gran”. En aquesta època també es va cremar la tela, anomenada “Sant Drap”.

La imatge actual va ser esculpida, l’any 1943 pel barceloní Josep Espelta. És de fusta policromada, acompanyada de àngels.
El 8 d’agost de 1958 s’hi celebra la cerimònia nupcial de Salvador Dalí i Gala-Elena Diakanoff. Els casà Mn. Francesc Vilà, rector de Fornells de la Selva i amic personal de Dalí. La parella va demanar discreció i va exigir que no es digués res als mitjans de comunicació. Fou tanta la prudència que el mateix rector del santuari, Mn. Joan Juanola, no va saber qui eren els nuvis fins que van baixar del cotxe.
Lluís Companys hi va pujar amb el seu cotxe nou perquè el capellà el beneís.
Un diumenge de març de 1994, s’hi van aplegar 800 persones per veure la pujada a peu dels gegants i capgrossos de Girona

El santuari de Santa Afra forma par de la parròquia de Ginestar al terme municipal de Sant Gregori. Situat a la serralada de Sant Grau, a 260 metres d’alçada.
s’hi accedeix per la carretera de Girona a Llorá per la Vall del Llémana. És a 5 quilòmetres de Sant Gregori i a 11 de Girona ciutat.

El segons la tradició el fet d’honorar a santa Afra ho hem de relacionar, amb la visita que van fer a principis del segle IV, el llavors bisbe de Girona sant Narcís i el seu diaca sant Feliu a la ciutat alemanya d’Augusta.
Els inicis d’aquest santuari arrenquen a l’any 1344 que va ser promogut pel rector de la parròquia de Ginestar. Ja per aquell temps se’n feia càrrec una ermitana. L’indret on era instal•lada aquella petita ermita era molt ombrívol i humit, per això, l’any 1570 es decidí buscar un nou emplaçament i edificar-la al lloc actual. Hi ha indicis de concurrència importants de pelegrins des del 1648; motiu aquest perquè s’ampliés l’església l’any 1740. El 1904 es va construir el campanar i el porxo actual. Dins l’església podem veure en un retaule d’estil barroc, el cambril de la Santa, amb la seva imatge de talla realitzada per Ramon Pericay l’any 1958. També en un lateral de la paret hi ha un altar dedicat a la mare d’Afra i a les seves criades.
L’hostal que hi ha adjunt al santuari, funciona cada dia durant tot l’any amb servei de restaurant i d’habitacions.