Santa Maria del Mar
Per primera vegada trobem una referència de l’església de Santa Maria del Mar en un document de l’any 998. Aquest temple és obra de l’arquitecte Berenguer de Montagut, i la primera pedra va ser col•locada com a coronament de la conquesta de Sardenya, que completava el domini català al Mediterrani, iniciat cent anys abans amb la conquesta de Mallorca, i que arribà a la total expansió amb l’entrada de Sicília i Grècia als dominis de la Casa de Barcelona.
Exteriorment, és l’única gran església gòtica catalana perfectament acabada. A les seves façanes trobem els caràcters del gòtic català, els quals es diferencien dels caràcters del gòtic europeu.
En el gòtic català dominen les línies horitzontals i predominen els espais plens sobre els buits, terrats sense teulades i preferència per les grans superfícies nues. Els contraforts són massissos, sense arcs boterells, al contrari del que observem en les catedrals gòtiques europees, i les torres són octogonals i acabades amb terrats.
La part interior de l’església és d’una bellesa extraordinària i posseeix unes condicions acústiques que fan d’aquest edifici religiós un espai idoni per als concerts; en diverses ocasions, s’hi ha pogut escoltar jazz, a més de concerts de música clàssica i oriental.
Un fet destacable, que encara perdura, és que s’establí que l’obra hauria de pertànyer exclusivament als feligresos, únics responsables materials del temple. Sembla que en la construcció participà activament tota la població de la Ribera, entre la qual els descarregadors del moll, o bastaixos de Ribera. Els murs, les capelles laterals i la façana estaven enllestits pels volts del 1350. El 1379, a punt d’acabar-se el quart tram de les voltes s’incendià la bastida i les pedres sofriren importants danys. Finalment, el 3 de novembre de 1383 es col•locà la darrera clau de volta i el 15 d’agost de l’any següent s’hi celebrava la primera missa.
El terratrèmol de Catalunya de 1428 provocà l’esfondrament de la rosassa i una trentena de morts per la caiguda de les seves pedres. Aviat, però, es firmà un contracte per construir-ne una de nova, flamígera, que quedà acabada el 1459 i un any després s’acabaren d’instal•lar els vidres. La majoria d’imatgeria i l’altar barroc afegits durant els segles següents resultaren cremats durant l’incendi del temple el 19 i 20 de juliol de 1936.