la Sagrada Família
El Temple Expiatori de la Sagrada Família, conegut simplement com la Sagrada Família, és un dels més coneguts exemples del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona.
L’obra realitzada per Antoni Gaudí, és a dir, la cripta i la façana del Naixement, foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005.
El concepte de temple expiatori fa que la seva realització s’efectuï a partir d’almoines, el que feia que de vegades s’haguessin de paralitzar les obres; des de la dècada dels noranta l’afluència de visitants i el gran renom a nivell mundial han fet canviar la situació econòmica.
La Sagrada Família és una església catòlica, però no és pas la catedral; la Catedral de Barcelona és la catedral de Santa Eulàlia, un edifici gòtic de l’edat mitjana.
El 31 de desembre de 1881, Josep Maria Bocabella va adquirir uns terrenys de l’illa de cases compresa entre els carrers de Mallorca, Marina, Provença i Sardenya per 172.000 pessetes, amb diners obtinguts per almoines, per aixecar un temple dedicat a la Sagrada Família (sant Josep, la Verge Maria i Jesús).
A més del temple, el projecte comprenia la construcció d’escoles. El primer arquitecte contractat va ser Francesc de Paula del Villar, el qual va traçar un projecte neogòtic amb una església de tres naus amb creuer i un absis amb deambulatori; el dia de Sant Josep del 1882 posava la primera pedra el bisbe Urquinaona, coincidint amb la proclamació al Concili Vaticà I de Sant Josep com a patró de l’Església Universal. Francesc de Paula del Villar, va idear un conjunt neogòtic, rebutjant la idea de Bocabella de fer una rèplica del Santuari de Loreto que se suposa va ser la casa de Josep i Maria a Natzaret.
Els desacords de Villar amb Bocabella i amb el seu assessor, l’arquitecte Joan Martorell i Montells, van fer que al 1883 Gaudí passés a encarregar-se de les obres (per recomanació del propi Martorell, amb qui Gaudí havia col•laborat com a ajudant seu), amb un nou projecte molt més ambiciós.
El projecte presentat per Gaudí, de trenta-un anys, canviant tot l’antic projecte de Villar, era construir el temple amb la seva originalitat pròpia de tendència naturalista-modernista, amb una gran torre central de 170 metres, dedicada a Jesucrist, i augmentant les dimensions del temple. Les referències místico-religioses tenen gran importància en l’obra de Gaudí, tant en el vessant estrictament iconogràfic com també en el simbòlic.
Acceptat pel promotor amb gran entusiasme, el nou arquitecte es va dedicar la resta de la seva vida a aquesta obra, i exclusivament durant els quinze últims anys abans de la seva mort.
Maqueta de la Sagrada Família.
Al desembre de 1884, Gaudí signa el projecte de la capella de Sant Josep a l’absis de la cripta, que s’inaugura el 19 de març de 1885, on també intervingueren els seus deixebles Llorenç Matamala i Piñol i Carles Mani. Se sap que en aquest any treballaven un equip de vuit paletes, deu picapedrers, dotze escultors i un nombre indeterminat de fusters i serrallers.
El 1891 es van començar les obres de la façana del Naixement.
Gaudí va comprendre que mai veuria acabada la seva obra i que existia la possibilitat de que, a la seva mort, el projecte es retallés per manca de finançament o interès. Pensava que si construïa la nau central (dins la qual consagrar l’església) per després ampliar progressivament al seu voltant amb les torres, l’absis i les façanes, el projecte es podria alterar o aturar un cop obtinguda la seva funció de culte.
Per aquest motiu, decidí aixecar fins a la seva màxima alçada una part prou significativa de les parts més exteriors i menys funcionals del temple. D’aquesta forma, evitava un escapçament de l’alçada prevista, les parts construïdes eren inútils sense acabar totalment el temple i, el més important, deixava una mostra prou significativa del seu personal estil constructiu que servís de guia quan ell faltés. Del temple, Gaudí va poder veure’n construïda una part del costat de l’Epístola amb la façana del Naixement, de la qual només la torre de Sant Bernabé estava acabada totalment, i una part del mur exterior de l’absis.
A partir de l’encàrrec de la casa Milà de l’any 1906, Gaudí pràcticament es concentraria només en l’obra de la Sagrada Família, que de fet ocuparia tota la seva carrera ja que feia un quart de segle que en dissenyava i dirigia la construcció, i es moriria fent-ho, tot i així el temple només quedava embastat.
Escultura de Sant Bernabé, al taller de la Sagrada Familia.
Volta central vista des del creuer al nivell de la base del cimbori
Antoni Gaudí fou sepultat a la cripta, a la capella de la Mare de Déu del Carme, el 12 de juny de 1926.
A la mort de Gaudí se’n va fer càrrec de les obres el seu ajudant Domènec Sugrañes i Gras, durant els anys 1926-1936, acabant les tres torres que quedaven en la façana del Naixement. Durant la Guerra civil espanyola va quedar destruït a la seva més gran part el taller en el qual Gaudí havia treballat, i on es trobaven els seus esbossos, maquetes i models. Per aquesta causa i per la particular manera de treballar Gaudí, no van quedar plans ni directrius sobre com havia d’acabar-se el temple. Per això, quan al 1944 es va reprendre la construcció de la Sagrada Família, va haver de definir-se en primer lloc com havia de procedir-se, per edificar el temple de la forma més fidel a les idees de Gaudí.
L’any 1954 es van reprendre les obres, en què van participar, entre altres arquitectes, Isidre Puig i Boada i Lluís Bonet i Garí, els quals, a la mort de Quintana l’any 1966, continuaren en la direcció de l’obra fins a l’any 1981, en què prengué el relleu Francesc Cardoner i Blanch. L’arquitecte Jordi Bonet i Armengol, des del 1985, forma part de l’equip que dirigeix les obres del temple.
Les obres que actualment es fan per acabar la Sagrada Família respecten el projecte original de Gaudí en el seu conjunt, però no en els detalls, que estan adaptats a l’estètica moderna i a l’estil dels artistes que les duen a terme. El 1999 rebien el Premi Domènech i Montaner d’investigació arquitectònica convocat per l’Institut d’Estudis Catalans.
L’obra està encara en procés de construcció i empra les noves tecnologies com el disseny assistit per ordinador.