Notre Dame es la designació en frances de “Nostre Senyora” en referencia a al Verge Maria.
La Catedral de Notre-Dame de París (Cathédrale Notre-Dame), situada al IV districte, és una de les catedrals franceses més antigues d’estil gòtic, es va començar a construir el 1163 i es va acabar el 1345. Dedicada a Maria, Mare de Jesucrist (d’aquí el nom Notre-Dame, Nostre Senyora), se situa a la petita illa de la Ciutat a París, França, la qual està envoltada per les aigües del riu Sena.

La catedral sorgeix íntimament lligada a la idea de l’esplendor gòtic, a efecte clar de les necessitats i aspiracions de la societat de l’època, a un nou enfocament de la catedral com a edifici de contacte i ascens espiritual.
L’arquitectura gòtica és un instrument poderós en el si d’una societat que veu, en l’inici del segle XI, transformar la vida urbana a un ritme accelerat. La ciutat ressorgeix amb una extrema importància en el camp polític, en el camp econòmic (mirall de les creixents relacions comercials), ascendint també, per la seva banda, la burgesia adinerada i la influència del clergat urbà. El resultat d’això és una substitució també de les necessitats de construcció religiosa fora de les ciutats, en les comunitats monàrquiques rurals, pel nou símbol de la prosperitat Citadines, la catedral gòtica. I com a resposta a la recerca d’una nova dignitat creixent en el si de França, sorgeix la catedral de Notre-Dame de París.

Destaca particularment el seu magnífic òrgan Cavaille-Coll, sent la plaça de organista titular de Notre-Dame un dels més alts honors a què pot aspirar un organista.

Aquesta plaça fou ocupada pel genial organista i compositor francès Louis Vierne, entre els anys 1900 i 1937, època que es recorda com la del major esplendor de la Catedral com centro artístic i musical.

This entry was posted on divendres, novembre 14th, 2008 at 9:41 am and is filed under Turisme religiòs. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.