La Mare de Déu del Mont, que dona nom al santuari i a la muntanya, es deu a una Mare de Déu trobada, que segons la tradició es va trobar en una cova.
Aquesta Mare de Déu ja era venerada el 1222 dintre del monestir de Sant Llorenç de Mont .
Entre el 1311 i el 1318 l’abat Bernat feu construir un Santuari per la imatge, fora del monestir i al punt més elevat de la muntanya.
Aquesta idea va ser va tenir molt d’èxit atès que va atraure gran quantitat de pelegrins , més tard hi van haver una sèrie de malentesos i discrepàncies, amb el Bisbe de Girona, Guillem de Vilamarí, senyor del monestir, aquest interposà un plet que es va acabar el 1319 amb un conveni entre ambdues parts mitjançant el qual, l’abat seria l’administrador i el Bisbe en tenia el dret de visitar-lo, la jurisdicció i en rebria un cens anual de 10 lliures de cera.
El 1461, abans de la Guerra Civil Catalana, el bisbe hi va intentar prohibir el culte per considerar-lo un lloc on es reunien elements remences
El 1577 l’abat nomenà dos seglars com a administradors, amb facultats molt àmplies, que s’organitzaren en la confraria de sant Joan Baptista. Aquesta confraria és el precedent de la comissió per a la reconstrucció del santuari, creada el 1962 i transformada en Patronat del Santuari de la Mare de Déu del Mont el 1969, i de l’encara més recent Associació Amics del Mont.

Des de 1592 els abats de Sant Llorenç del Mont van ser substituïts per priors, i agregat el monestir al de Sant Pere de Besalú.
Des del 1833 el capellà custodi fou nomenat pel bisbe i, un cop suprimits tots dos monestirs el 1835, es féu càrrec també de la parròquia rural de Sant Llorenç de Sous instal•lada entre les ruïnes del monestir del Mont.
El 1936, fou saquejat pels anarquistes.
Entre 1949 i 1957 s’hi establí una comunitat de caputxins, que no prosperà per les difícils comunicacions que encara hi havia, abans de la construcció de la carretera.
Entre 1962 i 1964 el patronat del santuari emprengué obres de consolidació i restauració, especialment a l’església. A partir de 1997, el bisbat de Girona, l’Ajuntament d’Albanyà i la Generalitat de Catalunya han renovat totalment l’hostatgeria i el restaurant.
Des d’antic el santuari ha atret pelegrins i romeus, sobretot de les contrades del voltant. Molts pobles de l’Empordà, la Garrotxa i el Pla de l’Estany hi organitzen anualment romiatges. La Mare de Déu del Mont és patrona de l’Empordà.
L’estiu del 1884 Jacint Verdaguer va fer una estada d’un mes i mig al santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó i tranquil•litat per a escriure. Durant la seva estada va escriure alguns fragments del poema “Canigó”, que ja tenia molt avançat, alguns poemes menors i un relat de gran interès sobre el santuari, la muntanya i la seva gent (L’ermita del Mont). L’any següent s’hi va tornar a estar pocs dies, i gestionà la compra, a Barcelona, d’un harmònium per a l’església, que encara s’hi conserva.
En la primera estada va escriure la “Cobla a la Mare de Déu del Mont”, que ha substituït els antics goigs (documentats al santuari des del segle XV).
Davant de l’església hi ha uns antics fogons utilitzats pels romeus i els excursionistes emmarcats per unes arcades. S’hi pot veure una placa de 1992 que commemora el 200 aniversari de l’ascensió al Mont dels científics Delambré i Méchain, pares del sistema mètric decimal.
L’hostatgeria i rectoria, construïda darrere l’església i adossada a aquesta, és un edifici dels segles XVII i XVIII. S’hi conserva, molt restaurada, la cambra que ocupà Verdaguer amb el mobiliari de l’època.
Al costat del santuari, on ara hi ha l’aparcament, hi havia la Santa Cova on, segons la tradició, fou trobada la Mare de Déu. Es va ensorrar l’any 1971 quan s’acabaven les obres de l’aparcament i de la carretera.

This entry was posted on dijous, novembre 6th, 2008 at 7:20 pm and is filed under Turisme religiòs. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.